Espectacles

De Carcaixent i dolces

De Carcaixent i dolces és un espectacle del grup de balls populars Les Folies de carcaixent que fa un repàs pels balls escolaritzats i populars de la ciutat bressol de la taronja.
La festa dels folls, les festes de carrer i la processó de la patrona centren les escenes costumistes enllaçades amb el repertori de balls replegat a les últimes balladores del poble que formaren part dels quadros de balls escolaritzats que posteriorment es reconvertiren en grups de Secció Femenina.
Aquest espectacle va ser estrenat al Magatzem de Ribera de Carcaixent.

cartell Palau

Repertori:
Masurca de les Mantellines
Ball del Rei o l’Asguirlando
Jota de Nadal
Bolero Pla de Carcaixent
Bolero Llis de Carcaixent
Malaguenya de Carcaixent
Ball per la de l’Ú de Carcaixent
Seguidilles de Carcaixent


A Simat

El campanar de Simat diuen que no té valor…

Recull  dels balls que varem arreplegar a Mercedes Almiñana, Isabel la de Segarra, María Menent, Amparo Codina, Aurora Mansanet, María la Cacauera, Rosita Palomares, Lluisa Toledo i altres. Espectacle de caire costumista estrenat al Monestir de Santa María de la Valldigna amb la col·laboració i l’esforç de Lluisa Toledo i l’Ajuntament de Simat

Repertori:
Jota d’acordeó de Barx
Xàquera de Simat
Jota de Benifairó
Jota de Simat
Valencianes per la de l’u i dos
Bolero mallorquí de Simat de Valldigna.


Al mestre Corretja

Entre les darreries del segle XIX i principi del segle XX trobem documentats a la Ribera del Xúquer diversos mestres de balls populars que, amb més o menys professionalització, tractaren de mantindre vius els balls escolaritzats autòctons. Sovint com a autors o com a transmissors de passades i evolucions coreogràfiques, aquestos mestres foren hereus, d’una banda, de la trajectòria seguida per les escoles de ball de València i Xàtiva, i precursors, de l’altra, dels anomenats grups o quadres de balls populars que es mantindrien en actiu fins a l’esclat de la guerra civil.

De tots ells, el mestre alzireny José España, més conegut com a “Mestre Corretja”, és potser el qui més ha trascendit en la configuració d’un folklore comarcal. Nascut aproximadament cap al 1880 és un dels mestres més antics de qui tenim constància a la Ribera. El 1954 es documenta la seua última actuació en públic, a l’entaulat instal•lat al passeig de Carcaixent durant les festes d’octubre i acompanyant l’agrupació local només amb el repic de les castanyoles a causa la seua avançada edat.

Format probablement en l’estil de la ciutat de València, es va dedicar a l’ensenyament de balls populars arranjats per ell mateix en diferents poblacions de la Ribera i la Safor, i va crear noves agrupacions a Corbera, Polinyà, Cullera, Llaurí, Simat de la Valldigna, Xeresa i Xeraco. A la seua ciutat, Alzira, arribà fins i tot a obrir durant un temps una acadèmia de ball que seria freqüentada per balladors de les poblacions veïnes. I, gràcies a la seua capacitat i destresa, va mesurar i modificar bona part dels balls de les agrupacions ja existents a Carlet, Carcaixent i Tavernes de la Valldigna, tot deixant la seua empremta sobre les passades dels seus respectius mestres.

Amb una indumentària inspirada en la que lluïen els quadres de balls populars valencians del nou-cents, l’espectacle al mestre CORRETJA és l’homenatge que el Grup de Balls populars Les Folies de Carcaixent vol retre-li a José España i, amb ell,  als mestres de ball escolaritzat, així com a totes aquelles persones que d’una o altra forma han estat vinculades al folklore comarcal. Amb un seriós treball de recerca al darrere, a través de testimonis d’antics balladors i sonadors que el van conéixer, com ara la balladora Amparo Banyuls Tornero, deixeble del mestre Corretja a Corbera, Les Folies  ha dut a terme una revisió total del funcionament i estructura pròpia dels balls, tot fent una selecció a partir de les vint-i-sis peces que conformaven el recull original, per tal d’extraure aquelles que, per més popularitzades pels grups de dansa, havien patit una major distorsió amb el temps i retornar-los el purisme amb què les van concebre els seus creadors. Tal és el cas del Bolero andalús del mestre Corretja, i del material de l’escola de Tavernes, del mestre Galera.

Així mateix, Alzira, Polinyà de Xúquer, Simat i Tavernes de la Valldigna, Corbera i Montroi són les escoles o agrupacions de balls populars triades en aquesta ocasió, per ser en aquestes poblacions on es conserva encara hui el record d’en José España, pel seu magisteri directe o bé a través de deixebles seus que passaren a encapçalar noves agrupacions menors, com ocórre a Montroi, Alginet o Castelló de la Ribera.

A més a més, d’entre tot aquest repertori s’ha optat per la recuperació i estudi del cant i l’estil de ball de les valencianes com a paradigma de la més estimada essència d’aquella valenciania que naix i creix amb el segle XX, a la ciutat de València primer, i que després s’escampa per les comarques centrals, com la Ribera del Xúquer, on entra a formar part de l’ampli repertori autòcton.

Aquesta revisió, centrada en les variants formals de la veu i la música, així com en l’acompanyament del ball i les seues estructures coreogràfiques en l’u i dos i l’u i dotze, ha estat realitzada gràcies al treball conjunt amb l’associació d’estudis del cant valencià d’estil i, molt especialment, gràcies a Carles Pitarch i Victorieta Sousa.

Gràcies també a Paquita Marco Jausarás i les germanes Pepita i Carmen Andrés, totes tres balladores del Quadro de bailes valencianos de Enrique Vicent, ha estat possible l’estudi corèutic de les variants d’aquests balls populars al cap i casal, des d’on s’exportava una notable influència a la resta d’escoles i quadres de balls valencians, per ser aquest, el quadro d’Enrique Vicent, un dels grups amb més renom a principi de segle a la ciutat de València, junt amb els del mestre Ramon Porta i Emilio Gadea, contemporanis tots ells del mestre Corretja d’Alzira. Les escoles riberenques, hereves seues, denoten aquest acostament a l’escola de la capital i adapten especialment les valencianes per la de l’u i dos i per la de l’u i dotze als seus repertoris tot barrejant-se amb balls anteriors com els boleros, les seguidilles o el balls per la de l’u.

És per això que, en reconeixement a la sistematització i difusió que per al folklore valencià suposen les escoles de la capital, hem pres com a referència les valencianes per la de l’u i dos, la jota i les valencianes per la de l’u i dotze del mestre Enrique Vicent, les quals completen aquest espectacle.

Homenatje al mestre de ball alzireny José España i a les persones que varen rebre els seus ensenyaments directa o indirectament, com són Rosa Pérez España, Amparo Banyuls Tornero, Mercedes Almiñana Canet, Encarnacion Ull Perpinya i Glòria Perpinya Artal.
Un treball de investigació que ens apropa al folklore més desconegut de les poblacions de la Ribera, i la Vall de Tavernes lligades a l’entorn de la Serra de Corbera, on el mestre Corretja desenvolupà la seua tasca.

tarja

PROGRAMA
Rapsòdia valenciana Corretja
Bolero Corretja
Xàquera Corretja
Valencianes per la de de l’u i dos (Polinyà)
Bolero vell (Polinyà)
Xàquera (Simat)
Jota (Simat)
Valenciana per la de l’u i dos (Simat)
Bolero mallorquí (Simat)
Valencianes per la de l’u i dotze (Tavernes)
Jota vallera (Tavernes)
Valencianes per la de l’u i dos (Tavernes)
Valencianes per la de l’u i dos (Corbera)
Estudiantina (Corbera)
Bolero andalús (Corbera)
Malaguenya (Corbera)
Valencianes dú i dotze (Corbera)
Bolero pla (Corbera)


La imatge segrestada

La imatge és segrestada sempre i quan ens resistim a acceptar el seu segrest i aquest s’efectue contra la nostra voluntat. En el moment que combreguem amb l’acaparament d’aquesta imatge per part de qualsevol ideologia, deixarem d’anomenar-ho romànticament segrest i en serem còmplices de la seua utilització.


Gènesi

Des d’antic l’home ha tractat d’explicar el món que el rodeja, i una de les coses que més l’han preocupat ha sigut entendre el principi de totes les coses conegudes. Les respostes a aquestes preocupacions es troben als relats de la Gènesi.
El Grup de balls populars Les Folies de Carcaixent presenta al seu nou espectacle una actualització d’aquells relats mítics sobre els orígens.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s