Categories
Entretenimiento

Ball per l de l’u de Carcaixent

El dia 2 d’agost es commemorarà el 150 aniversari del naixement de Francisco Miralles. Des del grup de Balls Populars Les Folies de Carcaixent hem proposat que aquest dia siga considerat com el Dia de la Dansa Tradicional Valenciana. Ací vos mostrem un tast dels diferents homenatges que realitzarem durant la setmana a Francisco Miralles i a l’escola bolera valenciana. Estigueu atents a les nostres xarxes!

Ball per la de l’u de Carcaixent.Rondalla i cos de ball de les Folies.Imatges: Laura Juan, Óscar Almarche, Isaac Marco.Muntatge i edició: Produccions Marco.Agraïments: Ajuntament de Carcaixent i Teresa Ribera (Huerto Ribera).

Categories
Estudis

El projecte de recuperació del seguici tradicional i popular de la Processó de la Mare de Déu d’Aigües Vives de Carcaixent

Al segle XIV, en acabar feia temps les guerres de reconquesta, el nou Regne de València que havia estat creat per la corona catalanoaragonesa, va decidir crear el seu propi calendari de festes on destacarien aquelles de caire patriòtic que venien a reforçar el sentiment que com a nou poble s’havia creat. Aquest nou calendari es va confeccionar mitjançant les festes que volien potenciar i fer respectar per l’Església i la Corona, que celebraria com a festivitats importants aquelles relacionades amb la vida de Jesucrist, Maria -la Mare de Déu- i alguns sants màrtirs relacionats de manera molt estreta amb la ciutat com Sant Vicent màrtir, Sant Donís -en commemoració de la conquesta de la ciutat- o el mateix Sant Jordi, patró del braç militar de les corts, i que amb les seues aparicions en moments crítics de la reconquesta, havia ajudat les tropes cristianes. Els poders civils i religiosos de l’època van veure en les processons un aglutinant de la societat i alhora un divertiment en èpoques poc donada a la joia.

Categories
Articles i opinions Indumentària

Mirall de realitats

El nostre director Francesc Xavier Rausell, ha presentat un article a la darrera edició de la revista Datatèxtil, publicada per el Museu Tèxtil de Terrassa @cdmtextil. L’article Mirall de realitats fa un repàs per les diferents mirades històriques que s’han fet del nostre vestit tradicional més icònic i representatiu de la valencianitat.

Categories
Articles i opinions Indumentària

Los valores de la indumentaria tradicional

Intervención pronunciada por Salvador Pellicer con motivo de la presentación del libro Indumentaria Valenciana Al Detalle de Francesc Xavier Rausell en el Museo del Traje de Madrid el día 12 de junio de 2019.

La indumentaria, en palabras de Isabel de Palencia: «tiene en realidad honda transparencia, ya que es no solo la expresión prístina de la sensibilidad artística de un pueblo y, como tal, base de sus futuras doctrinas estéticas; sino una demostración palpitante y rotunda de su personalidad». Esta palpitante y rotunda personalidad de los pueblos ha sido diluida en las sociedades contemporáneas, que han olvidado los valores propios de la indumentaria tradicional. El caso de Valencia es paradigmático. Tras el fin de la dictadura y como supuesto rechazo a los arquetipos indumentarios promovidos por el Franquismo, desde Valencia se idea un nuevo discurso sobre la indumentaria anclado en la valorización de un pasado afrancesado sin raigambre ni justificación ideológica alguna ―por no pensar en pérfidos juegos dialécticos al servicio del consumidor―. Es aquí cuando, desligada del tronco de la tradición, la indumentaria avanza por caminos sin roturar y en cuyo final se aventura la pérdida de los símbolos identitarios propios del vestir valenciano.

Categories
Articles i opinions Indumentària

Reflexions sobre l’indument faller

La roba dels valencians ha estat objecte d’estudi i atenció pels més romàntics i apassionats, una mirada al passat necessària per saber qui som i d’on venim. Sens dubte, les falles han volgut des de fa un temps replantejar eixa mirada enrere, en el que s’ha conegut, de manera sintètica i susceptible de canvi, vestir a l’antiga. Però, cap a on caminem pel que fa la nostra indumentària en l’àmbit faller? Certament, això ho dirà el temps i el seny, de moment cal fer un repàs sobre l’origen de la valencianitat i d’alguns ítems necessaris per entendre l’estat de la qüestió, per tractar d’acostar-se a allò “més correcte”. Aquest no és més que un breu repàs, que no tracta d’eludir el lector de la consulta obligada d’algunes publicacions al voltant de la nostra indumentària, analitzant-les des d’un esperit crític i personal, a criteri de l’usuari, mentrestant seguim.

foto edgar
Categories
Articles i opinions

De quan baixàrem de l’Olimp. Les Folies: tradició o invenció?

Quan els déus vivien plàcidament a l’Olimp i els homes, d’argila, passaven els dies d’escassetat dedicats al camp i al ramat, fent ofrenes de fum als seus creadors per a guanyar-ne els favors, Prometeu es va haver d’enfrontar al dilema de donar prioritat als desitjos i capritxos dels déus o a les necessitats de les persones. A qui devia reservar la millor part del bou sacrificat? No era fàcil. Tenia al davant la balança. A un plat allò que sempre s’havia fet, la tradició. A l’altre, allò que calia fer en eixe moment per a no morir de fam. Per pura supervivència, ¿no haguera estat absurd obviar el pragmatisme humà i decantar-se per la inutilitat d’ofrenar la carn als qui s’alimentaven ja de néctar i ambrosia? Però no podia quebrantar la tradició i la fidelitat als déus. Quin atreviment! Caldria enginyar com fer compatibles ambdues necessitats. Per a tal fi  hauria d’acabar recorrent a l’engany, a la hypokrites dels grecs, o com diem als nostres pobles, a  “fer passar gat per conill”, és a dir, fingir  lliurar als déus la carn més saborosa -cobrint els ossos amb greix lluent-, encara que reservant-la finalment per als humans.  Com a càstig, endavant menjaríem, sense foc, la carn crua, fins que Prometeu, traint els déus novament, el furtaria de l’Olimp.

Categories
Articles i opinions Espectacles Música

Les Folies a Picanya

SEGONA TEMPORADA DE FOLKLORE A PICANYA

Dissabte 11 de gener, el Grup de Balls Populars Les Folies de Carcaixent, tancava la segona sessió de la Segona Temporada de Folklore 2014 de Picanya amb una exquisida actuació al més pur estil dels desapareguts quadres de balls populars de les primeres dècades del segle XX.
Passades les onze de la nit, l’expectació amb què aquest grup és rebut des de fa uns anys per la seua natural tendència a l’espectacle, anava in crescendo en retardar-se la preparació tècnica de l’equip de so per a una rondalla que superava els vint músics, amb dues veus i més de trenta balladors en el cos de ball.

ipone 284
Categories
Actuacions

Actuació al programa oficial faller 2012 a València

Nit de música, balls i cançons tradicionals valencianes amb la Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana, així s’anomena l’acte a l’Agenda Oficial Fallera.

El passat divendres 16 de març, el Grup de balls populars Les Folies de Carcaixent, actuà a la plaça de l’Ajuntament de València. Posteriorment es realitzà un sarao amb ritme de jotes, fandangà, masurca i alguna que altra malaguenya, acompanyats de tots aquells que volgueren participar cantant o ballant.

El repertori dut a l’actuació del Grup de Balls Populars, Les Folies de Carcaixent fou:

Jota Vallera de Tavernes de la Valldigna
Bolero Mallorquí de Sima
L’Alacantina
Bolero Andalús
Valencianes d’ú i dos d’Enric Vicent de València
Valencianes d’ú i dotze de Corber
Bolero Corretja
L’Ú de Carcaixent
Xàquera de Simat

Moltes gràcies al públic i a tots els participants!

Més fotografies

Categories
Sin categoría

SECÀ I MUNTANYA. Museu Valencià d’Etnologia

SECÀ I MUNTANYA. Museu Valencià d'EtnologiaInaguració de la sala permanent
SECÀ I MUNTANYA. Museu Valencià d’Etnologia

Les Folies de Carcaixent. Museu Valencià d’Etnologia. Antiga beneficiència de València, dimecres, 8 de juny de 2011
Balls tradicionals en la inauguració de l’última sala de l’exposició permanent del Museu Valencià d’Etnologia. El secà i la muntanya completen la terna expositiva junt a l’horta i la marjal i la ciutat viscuda.
Els balls que interpretarem foren escollits com a referència a les tres parts en les quals està dividida l’exposició permanent que amb la inauguració d’aquesta sala restarà ja acabada.
LA CIUTAT VISCUDA amb ball de valencianes per la de l’u i dos i per la de l’u i dotze vestits amb la clàssica indumentària típica i tòpica dels valencians.
L’HORTA I LA MARJAL amb la jota, l’u i el bolero vestits amb indumentària que va servir per a la creació del mite de la imatge dels valencians ja posteriorment a la ciutat.
SECÀ I MUNTANYA amb malaguenyes i jotes, amb una roba ja més quotidiana confeccionada amb matèries més resistents i menys luxoses

Categories
Personalitats

Amparo Banyuls Tornero

Valencianes per la de l'u i dos de Corbera.

Amparo Banyuls Tornero està considerada la última deixebla del mestre de balls d’escola José Espanya Sifre. Junt al seu fill Rafael, sa mare Amparo Tornero Marrades -de qui heretà el seu malnom de “la Balança”-, el seu germà Basílio i son tio Bernardo van mantindre viu a Corbera durant el segle XX tots el repertori de José España, el mestre Corretja d’Alzira.

El repertori que ens ha trasmés “Amparito”, del seu mestre fou:

Rapsòdia Valenciana
Bolero canviat, o Corretja i final del bolero a la flamenca.
Xàquera vella del mestre Corretja
Xàquera d’escola
(ensenyada a la seua acadèmia i conservada a Simat de Valldigna)
Jota de Simat
Bolero mallorquí de Simat, també conegut com a Bolero llis de Corretja.
Valencianes per la de l’u i dos de Tavernes de Valldigna, que té les seues passades mesurades pel mestre Corretja.
Jota Vallera, amb passades de valencianes.
Valencianes per la de l’u i dos de Corbera.
Jota estudiantina de Corbera
Bolero andalús
Malaguenya de Corbera
Valencianes per la de l’u i dotze de Corbera
Bolero Pla de Corbera.